La Diada de l'Onze de Setembre va marcar un punt d'inflexió en la política catalana i espanyola, però també en la visió que té la premsa estrangera del conflicte entre Catalunya i Espanya. Cada dia apareixen articles en mitjans internacionals en què es parla de l'espoli fiscal de Catalunya i de l'anhel d'independència cada cop més estès entre la societat catalana.

Ahir va ser el rotatiu nord-americà USA Today el que es va fixar en el cas català amb un títol ben explícit: “Quan Espanya s'enfonsa, molts catalans volen marxar-ne.” El mitjà recorda tots els esdeveniments que han passat al país des de l'11 de setembre i destaca que el sentiment independentista cada dia s'alimenta més a causa de l'ofec financer que pateix Catalunya per part de l'Estat espanyol: “Espanya està entrant en la seva segona recessió en quatre anys i alguns catalans diuen que estan rebent pocs ingressos fiscals. La solució que demanen és una nació independent”, remarca l'article.

També posa èmfasi en la implicació del rei Joan Carles I en tot aquest debat i recorda també l'opressió que ha patit Catalunya al llarg de la seva història.

Sí, dirán algunos, es que el diario USA Today está financiado por el oro catalán...

El Postiguet

La Diada ha estat un punt d'inflexió en tot aquest camí.

Hi ha dos àmbits destacats. El fet que un milió i mig de catalans sortissin al carrer desactiva les acusacions que deien que el projecte independentista estava induït per una elit política. Constata que hi ha un poble al darrere. Per primer cop també es veu una maduració en el projecte sobiranista. Fins fa no gaire, estava defensat per sectors socials minoritaris, amb un tarannà marcadament antiespanyol i una tirallonga de greuges. Aquest discurs està superat i l'independentisme ja és un moviment proactiu i guiat per il·lusió.

El Postiguet

Menys “amenaces” i més diàleg. Aquesta és la recomanació que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer ahir a l'executiu estatal després que anunciés, a través de Soraya Sáenz de Santamaría, que utilitzarà tots els instruments jurídics i judicials contra la celebració d'una futura consulta sobre la independència de Catalunya. El missatge de Mas és que el procés iniciat cap a l'estat propi és imparable i no es pot frenar. Tampoc amb sentències o amb decisions judicials, com es pretén des de l'executiu estatal. “S'ha de resoldre amb diàleg, negociació i sense amenaces, i escoltant la veu de la gent quan es pronuncia en referèndums, en les consultes i en les eleccions”, advertia Mas al govern de Mariano Rajoy.

Ho feia el dia després que el Parlament aprovés, amb més del 60% dels diputats –84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions–, que Catalunya celebri en la pròxima legislatura –“prioritàriament”– una consulta sobre el seu futur. Mas va qualificar la decisió d'“històrica” i va alertar l'Estat que marca “un abans i un després”. El president de la Generalitat va anar més enllà, avisant-lo que no pot aturar la voluntat de Catalunya. “No es pot impedir que un poble que té mil anys d'història, que té un projecte de futur i que vol lluitar pel seu benestar es pronunciï sobre aquest futur, a menys que se li negui l'existència”, afirmava el president per instar l'executiu estatal a “escoltar”.

El Postiguet

No entiendo el idioma.

Pur escribió:No entiendo el idioma.

No pienses que es una descortesía hacia nadie, ya que si estás en este Foro hace tiempo sabrás que siempre escribo en castellano y que, además, procuro hacerlo lo más correcto que puedo, evitando erratas y faltas a las reglas más elementales de la ortografía. Pero debo decirte, también, que mi lengua materna es el catalán, con lo que me obliga, tanto cuando escribo como cuando hablo el castellano, hacer una especie de traductor interior pues no sólo es que mi lengua sea la catalana, sino que mi pensamiento también lo es en este idioma.

Hecha esta salvedad no tengo inconveniente en traducirte, pero también te digo que la Universidad de Alicante tiene una página de traducción que es muy buena. Puedo darte la dirección y la usas cuando tengas alguna duda.

Espero que me comprendas, que no es otra cosa que hacer uso de mi derecho de expresarme en mi propia lengua. Y, como conozco el castellano, pues también es esta otra. No tengo inconveniente alguno. Gracias, Pur.

El Postiguet