El racó Català-Valencià-Balear

V.I.P. Mensajes : 44392

Una llengua, molts accents

Enmig del desastre de la pandèmia, aquests dies ens ha arribat l'aire fresc de Pep Gimeno, Botifarra. Aquest cantador de cançons populars, que fa servir el renom familiar de Botifarra com a nom artístic, va néixer a Xàtiva, al barri de la jueria. I sent tot just un xiquet adolescent ja cantava albaes en públic i s'apassionava pel repertori de cançons populars al qual l'havia introduït la seva àvia materna, originària de la Vall d'Albaida. De llavors ençà, la seva feina recopiladora de cançons, tonades, facècies i jocositats populars ha recorregut el nostre país sencer.

Aquest diumenge va venir a Tarragona i durant una hora i mitja ben bona va fer les delícies del públic assistent, prou nombrós si es té en compte el moment pel qual passem i les mesures de seguretat imprescindibles que, entre mascareta i separació de seients, imposen al recinte un ambient d'una certa fredor. Malgrat això, la simplicitat escènica del recital, el joc de llums i la força increïble del Botifarra van connectar amb el públic des d’un primer moment. Acompanyat a la guitarra per M. Pérez i ell mateix amb castanyoles, pandereta i algun estri sonor d’una modèstia notable, els assistents vam fruir d’aquell parèntesi de plaer artístic i gaudi cultural en sentir unes cançons i unes històries amb les quals ens identificàvem.

Va ser tot un regalàs de jotes, fandangos, polques, masurques i uns imponents cants de batre, que el públic tarragoní vam seguir amb goig, complicitat i, en algun moment, emoció i tot. No eren poques les tonades que no se'ns feien desconegudes, ni les músiques que ens eren familiars, ni les lletres que, idèntiques o amb algunes diferències petites, havíem sentit i repetit abans tantes vegades. L’aire espontani, autèntic, genuí, del Botifarra li confereix una autoritat amable i el converteix, a mesura que n'avança el concert, en algú de casa, un dels nostres, que parla la nostra llengua amb un accent diferent del de Tarragona, però no per això menys nostre.

Pensava tota l'estona que un dels problemes més greus que té avui el català, un dels deu idiomes més parlats d’Europa, és la manca de comunicació interdialectal, una tragèdia gairebé de caràcter estructural. Som una comunitat lingüística de milions de parlants la majoria dels quals no tenen, pràcticament mai, la menor oportunitat de sentir, amb normalitat quotidiana, els altres accents de la llengua, més enllà del propi, en contrast, per exemple, amb l'espanyol, on és habitual, diari, normal, sentir a ràdios i televisions castellà, andalús, extremeny, canari, argentí, veneçolà, mexicà, cubà, xilè, equatorià, etc. Però els parlants de català ens veiem privats de la riquesa d’accents de la nostra llengua i també de la seva bellesa i frescor, amb la qual cosa tots hi perdem.

En aquest context és de jutjat de guàrdia que les autoritats dels tres territoris amb mitjans de comunicació audiovisuals propis no hagin estat capaces de posar-se d’acord per fer efectiva la reciprocitat de canals de televisió i de freqüències de ràdio. Una mesura així ens faria més habituals i familiars els accents, les paraules, els modismes, els refranys, i ens comportaria un enriquiment mutu del qual ara som desposseïts. No hi haurà un context politicoinstitucional més favorable a la intercomunicació dialectal que el que ara tenim al Principat, al País Valencià i a les Balears. Per això, la deixadesa, impotència, incapacitat governamental nostra clama al cel.

Perquè no es tracta ja d’acostumar-nos a sentir com sona de diferent la mateixa llengua, sinó també de saber, de conèixer, d’estar al dia de la realitat que viuen els que la parlen. I això implica una cobertura informativa normal de tot l’àmbit lingüístic de la qual ara només disposem molt ocasionalment, ben lluny d’allò que pot ser considerat la normalitat informativa. L'espanyolització lingüística, cultural i informativa és, de fet, una espanyolització de substitució de la nostra identitat col·lectiva a què assistim passivament i davant una certa indiferència irresponsable, fins i tot de dirigents independentistes que hi haurien de prestar l’atenció i l’acció que aquesta agressió es mereix.

Avui, a la Catalunya que va de La Jonquera fins a Alcanar, a les ràdios i televisions públiques, se sent un milió de vegades més castellà, que no pas valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer o rossellonès. I no és només la llengua, sinó també tota la realitat que aquesta vehicula. Hi ha una intensitat colossal del provincianisme català de ficar tertulians madrilenys o de llengua espanyola a tort i a dret, així com d'informar-nos, de forma desproporcionada, del que passa a Madrid o a Múrcia, contribuint a ficar-nos al cervell un mapa mental concret.

Aquesta indigència nacional és inversament proporcional al nul interès demostrat per comptar amb tertulians valencians, de les Balears o de Catalunya Nord, que, amb el seu accent, ens comentin la seva visió del món, començant per la realitat del seu espai geogràfic més proper i poder, així, conèixer-los millor i saber què pensen ells de la realitat del Principat. Personalment, m'interessa molt més que no el que puguin pensar de nosaltres a Madrid o a Múrcia, on majoritàriament sempre pensen el mateix i, generalment, no res de bo.

El nostre pes demogràfic dona per a un mercat cultural potent, basat en la diversitat i pluralitat internes, no com ara que no sabem ni com parlem, fins al punt que hi ha parlants convençuts que les variants dialectals són llengües diferents i alguns professionals (periodistes, actors, etc.) opten per dissimular la fonètica originària i perdre personalitat en el magma de la uniformització barcelonina. Per això, la campanya per la unitat de la llengua, promoguda per la Plataforma per la llengua, i donant tot el valor a la diversitat d’accents, és una iniciativa magnífica en la qual tot parlant es pot reconèixer.

Teatre, cinema (ai las, cinema), música i llibres, art i cultura en general, fets als Països Catalans, no poden convertir-se en una missió impossible de recerca per estar al dia, continuant ignorant-nos els uns què és allò que fan els altres, emprant el mateix idioma. Sort que, feliçment, la veu autèntica del poble ens arriba a través del treball tenaç de gent com el Botifarra, que ens ajuda a descobrir que la llengua i la bandera, parafrasejant Fuster, no és que siguin iguals, sinó que són la mateixa. Quan deixarem de ser tan a prop i, alhora, estar tan lluny?

https://www.naciodigital.cat/opinio/22939/llengua-molts-accents

V.I.P. Mensajes : 44392

V.I.P. Mensajes : 44392

V.I.P. Mensajes : 44392

V.I.P. Mensajes : 44392

V.I.P. Mensajes : 44392

V.I.P. Mensajes : 44392

Educació avisa a dos dies del curs els docents que el conseller del PP va acusar de “col·locats” que potser els repesquen

L’inèdit caos en el departament d’Educació de la Generalitat Valenciana, governada pel PP i Vox, sembla que no té final. El conseller popular José Antonio Rovira, en ple desficaci del procés d’adjudicació de places docents per a l’imminent curs escolar, que s’ha prolongat pràcticament tot el mes d’agost, va titlar de “col·locats” els professors que ocupaven les denominades places no socials, que inclouen els ajudants tècnics docents i els destinats als Centres de Formació del Professorat (Cefire). “200 i escaig homes que, en compte de fer classe, on han d’estar, feien altres funcions que potser no era competència d’ells”, va dir Rovira. Ara pretén recuperar-ne a alguns.
A pesar que les comissions de serveis ja havien sigut adjudicades per l’equip anterior d’Educació de l’executiu del Pacte del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, les places es van eliminar durant el procés d’elaboració de les llistes de places docents. Un informe del 12 d’agost passat –sense signatura electrònica ni capçalera oficial– atribuïda al sotsdirector general d’Informàtica reconeix que la dràstica decisió de Rovira va ser “el que ho va retardar tot”.
Les comissions de servei, amb una demora de dues setmanes respecte del calendari oficial de la Direcció General de Personal Docent, són les primeres adjudicacions que es carreguen en l’aplicació informàtica, a l’espera de la seua resolució definitiva, ja que “les places ocupades cal retirar-les del llistat de vacants”, segons explica el document que va fer públic el conseller en una roda de premsa celebrada el 24 d’agost passat. “Especialment”, abunda l’informe, es van retardar les “no socials”, corresponents als ajudants tècnics docents (ATD) i als docents del Cefire. Si s’elimina la comissió de servei, el funcionari ha de tornar a la seua plaça, trastocant així els llistats.
Els ATD, coneixedors de la gestió administrativa i destinats en diferents direccions generals, tenien un paper rellevant en el procés d’adjudicació de places. “En part”, afirma una font sindical, “tot aquest caos ve d’ací, feien totes les gestions i tenien l’experiència d’any rere any, però com que eren col·locats”, diu irònicament, “se’ls poleixen a tots en el moment més inoportú”.
Després de la decisió d’eliminar els pretesos “col·locats”, la Conselleria d’Educació ha fet una altra bandada pel que fa als docents dels Cefire, uns 258 en total. El secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, va decidir que, com que uns 68 d’aquests docents ocupaven places per concurs de mèrits que no havien acabat el període de dos o quatre anys que tenien assignat, se’ls conservaria, segons fonts coneixedores del procés.
Després d’aquesta última rectificació de la conselleria, dimecres es va produir un “fet insòlit”, segons les mateixes fonts. La cap del Servei de Formació, que estava de vacances, va ser convocada a l’avinguda de Campanar de València per informar-la que havia d’avisar el conjunt de docents del Cefire que, a dos dies de l’inici del curs escolar, potser els repesquen. El missatge va ser transmés mitjançant un àudio de WhatsApp, a què ha tingut accés elDiario.es.
“Mireu, per favor”, indica la veterana funcionària, “totes les persones assessores que hagen de renovar la comissió de servei, per tant que hagen a continuar en el curs 23/24, rebran una comunicació; les persones assessores que no reben aquesta comunicació, l’1 de setembre han de presentar-se al centre”. El missatge es va enviar a tot just dos dies de la data d’incorporació del conjunt del personal docent als llocs de treball respectius, el pròxim 1 de setembre.
“No puc dir-vos, perquè no ho sé, si aquesta comunicació arribarà per Ovidoc [Oficina Virtual per a Docents de la Conselleria d’Educació] o serà personal telefònica, no ho sé, però estigueu al corrent, perquè probablement, bé, sense probablement, entre hui i demà, es rebrà aquesta comunicació”, explica la cap del Servei de Formació, que afig: “Si tinc alguna informació més concreta del que siga, us la traslladaré”.

Modifiquen els horaris d’ESO un dia abans de l’inici del curs

La decisió de recuperar part d’aquests docents, avisats amb dos dies d’antelació, suposa un nou escaló en la desordenada estrena del nou conseller d’Educació, que aprofundeix encara més el descontentament en la comunitat educativa. No obstant això, no és l’últim.
Educació ha anunciat dijous, mitjançant una resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), la modificació de l’horari del professorat i de l’alumnat dels centres de Secundària. Una decisió que no coneixien els sindicats, segons ha criticat CCOO, que ha convocat una concentració de protesta per a divendres.
La resolució al·ludeix a dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) que van anul·lar diversos articles del decret del 5 d’agost de 2022, promulgat pel Govern anterior del Pacte del Botànic per a l’establiment de l’ordenació i el currículum de l’ESO. Després d’un recurs del sindicat ANPE, l’alt tribunal autonòmic va anul·lar l’obligatorietat d’impartir els anomenats àmbits –l’agrupació de matèries per branques de coneixement– en primer de l’ESO, així com els projectes interdisciplinaris en els tres primers cursos d’aquesta etapa
Després de les sentències del TSJ-CV, el secretari autonòmic d’Educació llavors, el socialista Miguel Soler, va aprovar en una resolució del 12 de juliol passat les instruccions de les execucions de les dues sentències respecte a les hores lectives de l’alumnat de primer, segon i tercer de l’ESO per evitar que es veieren reduïdes en dues hores setmanals a conseqüència de l’anul·lació dels projectes interdisciplinaris com a matèria obligatòria que van imposar totes dues sentències del TSJ-CV.
La resolució, signada el 28 d’agost passat pel secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, considera que la decisió de l’equip anterior no té en consideració les conseqüències per a l’alumnat i les famílies. “Sembla, des de tot punt de vista, inacceptable, que (...) els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO vegen reduïda la seua jornada escolar en dues hores lectives setmanals, incidint així de manera negativa en el dret a l’educació bàsica de l’alumnat menor d’edat, sense oferir cap alternativa a aquest estat de coses creat per la vulneració d’una norma bàsica”.

“Un altre nyap”, segons el PSPV-PSOE

El portaveu d’Educació del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, José Luis Lorenz, ha lamentat “la falta de capacitat de gestió” del conseller Rovira. “És un altre nyap, hui els centres d’ESO s’han assabentat per sorpresa que han de modificar tota la seua planificació horària de professorat i alumnat, no té sentit desfer tota la faena feta per culpa d’aquesta nova ocurrència”, afirma.
Lorenz recorda que “la incorporació d’aquestes hores” requereix “molt de temps d’antelació”. “Demà [divendres] s’incorpora tot el personal docent a treballar, els canvis haurien d’haver-se fet molt abans”, adverteix el parlamentari socialista.
“Tornem als nyaps i a la no gestió, no saben què és gestionar una Conselleria d’Educació, que implica totes les famílies valencianes”, critica José Luis Lorenz. “No n’han tingut prou amb el desastre de les adjudicacions i ara ho rematen amb un altre nyap”, conclou el portaveu d’Educació del PSPV-PSOE.

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/educacio-avisa-dies-curs-els-docents-conseller-pp-acusar-col-locats-potser-els-repesquen_1_10479256.html

V.I.P. Mensajes : 44392

UNA PRÈVIA (Vicent Andrés Estellés)
No facilitareu massa dades a aquells compatriotes desficiosos que, acabada la Missa de corpore insepulto, i amb una excitada temeritat de bolígrafs, pretenguen escriure la meua obscura i ardent biografia: els remetreu, en tot cas, mentrestant s’ordena la comitiva de l’enterrament, a la sumària i principal font documental que han manufacturat, per a casos com aquests, alguns benignes i fins i tot insignes antologistes: Nasqué a Burjassot, el 4 de setembre de 1924. Que es foten. Car, per molt que els fota, jo estaré, aleshores, molt més fotut.
Ordenada la comitiva, amb una presidència estrictament familiar, i no necessàriament plorosa —jo ploraré per tots—, vull molt de gori-goris de clero pobre, amb una creu modesta, d’un estricte metall al•lucinat. Els gori-goris i el trepig de les sabates, carrer del Bisbe Munyoç avall, que és un carrer vell i acreditat en matèria de processons i d’enterraments, resulten fàcilment impressionants.
En arribar al cementeri, no hi deixareu entrar ningú i fareu que es tanque la porta amb pany i clau. Prèviament haureu subornat l’enterrador —és cosa que encarregue als meus cunyats— i l’haureu embriagat amb vi de Binissalem. Es posarà tota la família, agafada de les mans, a la porta del cementeri, com si anàs a ballar la tarara, impedint que ningú s’acoste. L’enterrador bufat m’enterrarà en un lloc qualsevol, sense làpida ni flors. L’endemà matareu l’enterrador, de manera que mai no se sàpia on és el meu cadàver.
I quan, passats els anys i els ajuntaments, es busquen les meues despulles per tal de donar-los sepultura digna, que es foten també i que escarboten totes les tombes i anticipen municipalment una espècie de resurrecció de la carn de Burjassot, i així, confós amb tots els morts del meu poble, en farem una de bona.
No ho oblideu!
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. L’ofici de demà.

Maestro/a Mensajes : 3995

marapez escribió:

Qué hermosa canción...ni siquiera hace falta entender catalán...me ha emocionado.

Muchas gracias, marapez! Moltes gràcies.

Laberinto

V.I.P. Mensajes : 44392

Laberinto escribió:

marapez escribió:

Qué hermosa canción...ni siquiera hace falta entender catalán...me ha emocionado.

Muchas gracias, marapez! Moltes gràcies.

Laberinto

Gracias a ti por entrar en el hilo. besuki

V.I.P. Mensajes : 10642

Tu, que m'agafes la mà,
siguis qui siguis,
sense una cosa, tot serà inútil
-és un avís lleial que et dono,
abans no vagis més endavant:
no sóc qui t'imagines,
sóc molt diferent.

Qui voldria convertir-se
en un seguidor meu?
Qui es presentaria
candidat al meu afecte?

El camí és dubtós,
el resultat incert, potser destructiu;
hauries de renunciar a tota la resta,
jo exigiria ser el teu Déu,
únic i exclusiu,
la teva iniciació seria
llarga i esgotadora,
tota teoria de la teva vida passada
tota conformitat amb les vides del teu entorn,
hauries d'abandonar sens falta;
per tant, deixa'm anar ara,
abans de trasbalsar-te més, retira
la mà de les meves espatlles,
deixa'm i continua el teu camí.

Walt Whitman, Leaves of Grass

Moderador Mensajes : 32960 Edad : 122 Localización : ROMA

No sabia de l'existència d'aquest tema...; mareix l'aplaudiment del senat i el poble de Roma: